viernes, 15 de mayo de 2015

BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

Referències bibliogràfiques

  • Sanmartí, N. (2008). Què comporta desenvolupar la competència científica. Revista Guix, 344, 11-16.

  • Pujol, R, Mª. (2003). Un marco educativo para la escuela primaria en la sociedad actual. Didáctica de la cièncias en la educación primaria (15-43). Madrid: Síntesi.

  • Pujol, R, Mª. (2009). Conversar per conversar? O conversar per comprendre i aprendre? Perspectiva Escolar. 331, 6-14.

Webgrafia

CONCLUSIONS


Amb aquesta última entrada elaborarem les conclusions envers el blog, sobre les preguntes, respostes al llarg de les observacions, anàlisis i hipòtesis que hem anat portant a terme amb els nostres amics grills, un fil conductor que hem utilitzat al llarg d’aquest i el qual pot ajudar per ensenyar Ciències a l’escola.

Anterior a la creació del bloc no creiem que els animalons amb els que hem treballat podessin originar tantes preguntes en nosaltres mateixos però... ens n’hem emportat una gran sorpresa!

Aquest, a més ens ha aportat una gran dificultat, la qual  hem hagut d’anar resolent poc a poc, amb l’ajut de tots els membres del grup. Volem concretar que la dificultat que hem tingut és el com usar una nova metodologia d’aprenentatge per els alumnes, ja que la que hem anat aprenent a la universitat no és ven bé així, és a dir, que si no es posa en pràctica i no s’aplica en un espai i moment adequat, a l’hora d’expressar-la i explicar-la és més complicat.
La nova metodologia fomenta la curiositat i intriga en les ments dels infants, ajuda a fer-se preguntes mitjançant els éssers vius que formen part de l’entorn, un exemple en pot ser el grill.

La metodologia en qüestió, tant pràctica com teòrica ens podrà servir per a un futur molt proper, ja que aquesta societat cada vegada utilitza aprenentatges més actius i no tant tradicionals com abans. I, per això, hem intentat acomodar-nos i entendre amb els seus “ets i uts” la nova metodologia.

Amb el conjunt d’escrits que heu vist anteriorment hem pogut fer-nos preguntes variades i constructives sobre el com crear un hàbitat, el cant que emeten, com s’alimenten, quina tipus d’estructura interna tenen… i, seguidament, obtenir-ne respostes.

El fet d’anar desenvolupant els conceptes que formen part del bloc ens ha permès organitzar-nos, cooperar i complementar-nos entre tots, debatre, experimentar, concretar i ampliar diferents temes.

Esperem que els escrits que hem anat elaborant dia rere dia us hagin servit per a conèixer noves coses i desenvolupar-ne i assimilar-ne d’altres!

Cuideu-vos i gràcies!

LA FLORIDURA

A partir de l’anterior entrada ens vam plantejar la següent qüestió: Què és la floridura?

Cal dir que desprès de pensar i pensar en aquesta pregunta i, a partir dels nostres coneixements pensem que la causa de la floridura és degut a que l’aliment quan passa molts dies a fora de la nevera o també dins la nevera, deu aguantar un temps màxim en aquests dos ambients i, per tant, es comença a florir. La definició anterior és massa concreta, per tant vam decidir ampliar-la mitjançant altres fonts d’informació extretes de la biblioteca de la Facultat.

Podem dir, doncs, que la floridura són fongs pluricel·lulars de mida microscòpica.Estan formades generalment d'hifes, unes estructures filamentoses, separades l'una de l'altra per unes divisions anomenades septes. El conjunt d'hifes se l'anomena miceli.

A partir d’aquest concepte pot sorgir la curiositat per part dels infants, els pot ajudar a crear preguntes i cercar respostes o l’aproximació a aquestes. Per tal de satisfer aquesta idea podríem proposar als alumnes la següent activitat:

Deixar en una part de l’aula un recipient amb un tomàquet o fruita durant uns dies sense manipular-lo per tal d’anar observant el procés, l’evolució i els canvis que es produeixin. Per tant, servirà de base per els alumnes, perquè es formulin preguntes i dubtes al llarg de la observació i experimentació.

Els tipus de preguntes que es podrien qüestionar els nens i nenes podrien ser:  Per què els aliments es floreixen? Què passa exactament? Què fa que apareixi el florit en l’aliment?

A partir de l’activitat que hem descrit anteriorment com a possible activitat per als alumnes ajuda a fer-se una idea sobre el tipus d’alimentació i hàbitat que necessiten els grills, l’ésser viu que es té a l’aula.

El fet de preguntar-nos el concepte de floridura amb l’altre grup tal com hem comentat abans, ens ha portat a la intriga, a la curiositat d’anar més enllà, i, per tant, a voler buscar idees i solucions per tal de resoldre’l. La idea i la solució va ésser posar en pràctica les preguntes que ens vam fer agafant un tomàquet una mica madur i posant-lo en un recipient fora de la nevera, a temperatura ambient.



DSC_0557.jpgDSC_0559.jpg
DSC_0562.jpgDSC_0565.jpg

Bé, aquí podeu observar el procés de la floridura del tomàquet, el qual ens aproxima a la resposta de les qüestions plantejades anteriorment, ja que podem deduir i observar que la floridura es produeix pel canvi de temperatura a la qual està habituat aquest tipus de vegetal.

Podem afirmar que l’experiment ens ha permès tranquil·litzar les nostres ments per uns instants, però seguim plantejant-nos preguntes relacionades amb altres temes que al llarg del blog descriurem.

Fins la pròxima!



LA REPRODUCCIÓ DELS GRILLS


En l’entrada anterior hem explicat en profunditat la reproducció dels grills mitjançant el cant. Però en aquesta entrada, concretarem més, parlarem de la reproducció en si, ja que és un tema que ens crida bastant l’atenció i, després d’estar observant els grills dia rere dia en volem saber-ne més.  

Per començar, podem dir que tenim els suficients coneixements sobre el comportament dels grills, però no som expertes en el tema. La Irati, una de les membres dels grup ha tingut els grills com aliment per a camaleons i, dels coneixements que en té n’hem pogut augmentar la nostra llista. No tots els temes que sap la Irati sobre els grills són amb aprofundiment, però per alguna raó existeixen les diferents fonts d’informació que formen la nostra societat, les quals ens poden ajudar a deduïr, complementar i compenetrar informació per apropar-nos a una resposta o bé trobar-la.
Per tant, hem estat observant al llarg dels dies la relació entre mascles i femelles, el tipus de relació i part del seu cicle vital.

Les preguntes que ens hem plantejat per a investigar el tema de la reproducció són:
De quina manera els mascles atrauen a les femelles? De quin color deuen ser els ous? Quants en posen?

Com a respostes a les qüestions anteriors podem dir que els mascles atrauen a les femelles a través del seu cant, aquestes ponen aproximadament 30 ous, els quals són de color blanc, de forma allargada i recoberts d’una petita tela, la qual deixen anar als pocs instants. En dues setmanes comencen a néixer.
Grillos-huevos.jpg
Captura.PNG

Ens hem adonat que la informació cercada és molt relativa,  ja que cada persona que s’interessa per aquest tema en té un concepte diferent. A més la informació és concreta, l’altre grup que també té com a ésser viu els grills pensen el mateix, tot i que, com tot, té els seus matissos.

Com a possible activitat didàctica sobre la reproducció dels grills, per a dur a terme amb els alumnes de tercer a l’aula, podria ser, per exemple, abans que les femelles dipositin els ous al recipient preparat prèviament, portar a terme una fitxa on es preguntaria, en primer lloc, quins coneixements tenen sobre la reproducció dels grills, com s’imaginen on les femelles guarden els ous i com deuen ser aquests per dins i per fora. Una activitat prèvia per tal d’observar què saben i desconeixen, per tal de contrastar les diferents idees que té cada infant i iniciar un debat al respecte.
Després de l’esdeveniment, amb el naixament dels grills podrien realitzar una altra activitat, els alumnes haurien d’omplir una segona fitxa i plasmar tot el que han après i contrastar-ho al mateix temps, amb les observacions del naixament respecte les primeres impressions/idees de l’activitat primera. Així, seran capaços d’adonar-se dels coneixements inicials i dels nous a partir del diàleg interior i la interacció amb els companys i el mestre mitjançant la conversa i el diàleg.

La reflexió al respecte ens porta a estar millor preparats de cara a la preparació d’una unitat didàctica o d’activitats per realitzar amb els infants, a estar més segurs de cara a les decisions que s’hagin de prendre, les quals poden influir en determinats moments de la intervenció i, molt important, el com actuem davant el grup-classe ens determina com a mestres.

LA COMUNICACIÓ DELS GRILLS


Un cop canviat el menjar i l’aigua dels nostres grills vam estar observant detalladament el seu comportament, quin tipus de sons emetien, és a dir, la manera de comunicar-se que tenen aquest insectes. A partir d’aquest fet, ens van començar a rondar pel cap moltes preguntes al respecte, com ara: Es comuniquen? Per què canten? Com ho fan? Es comuniquen d’altres formes? Com?

En fer-nos aquest tipus de preguntes i anant-ho observant al llarg de la setmana vam adonar-nos també que depèn del moment cantàven més fluix o més fort i l’interval del cant era més curt o més llarg. Per què? La Irati ens ha explicat que els mascles tenen les ales més grans i les femelles més petites, són els mascles els que canten per tal d’atreure a les femelles i és la forma de comportar-se per aparellar-se.

Per tant, quines són les repostes a les preguntes plantejades des d’un inici?
Tenim poc coneixement en relació a aquest aspecte, ja que cap de les del grup excepte la Irati ha tingut grills com aliment per a camaleons, però molta poca cosa en sap. Hem volgut, doncs, investigar, conèixer el comportament d’aquests éssers vius, la seva forma de vida, de convivència.


Els resultats de la cerca anterior, és a dir, a mesura que anavem indagant per acostar-nos cada cop més a la resposta dels nostres dubtes, ens han portat a entendre més el comportament d’aquests éssers. A partir d’aquí podem dir que els grills (mascles), en el moment de cantar aixequen les ales, és a dir, freguen l’una amb l’altre, durant l’època d’aparallament. El so que emetenen s’anomena estridulació, depèn de cada espècie i de la temperatura ambiental. El cant pot servir d’indicador de temperatura calculant-ho d’aquesta manera: cants per minut, dividit per cinc i restant-li nou al quocient. És un fet curiós que depenguin d’aquest factor ambiental i, que si no és així, el seu comportament canvia, fet que implica al mestre i als infants portar a terme noves observacions, debats, hipòtesis… un constant aprendre a aprendre.




ESTRUCTURA DELS GRILLS

En aquesta entrada parlarem de l’estructura interior per conèixer-los una mica més, ja que aquesta qüestió que ens vam plantejar però perquè va sorgir en un moment d’experimentació i observació dels nostres amics, els grills.


La pregunta és: Com és un grill per dins?


Podem deduir i imaginar que els grills estan formats, més o menys per un seguit d’òrgans similars als humans però més petits i diferents, els quals estan distribuïts per tot el cos, ja que és en diferent mida que nosaltres, els ésser humans, veritat? Estem totalment convençudes que sí.


Per tal de satisfer la nostra curiositat i ampliar els nostres coneixements envers l’estructra externa i interna hem preferit cercar més informació al respecte amb l’objectiu d’apropar-nos o solucionar la resposta a aquests.


grillo.jpg
Com podeu veure en la imatge, un grill és com un insecte format per quasi les mateixes parts que un ésser humà, en diferent mida.
Pensem que els nens i nenes, mitjançant un conte podrien preguntar-se o aproximar-se a les preguntes que ens hem formulat. Aquest conte podria ésser El grill cordill, un grill que vol conèixer món buscant aventures per tal de proporcionar felicitat a les persones més properes a ell.


En la pàgina web que teniu a continuació podreu veure amb més ampliació aquesta activitat que podria afavorir l’aprenentatge a l’escola.




Cal dir que és enriquidor proporcionar als nostres alumnes tot tipus d’activitats diverses, per tal que aquests puguin desenvolupar el seu propi coneixement, tot acompanyant-ho amb un material assequible perquè l’aprenentatge sigui del tot complet i tingui l’èxit esperat (Furman, 2009).


Aquí s’acaba per avui, deixant que penseu, imagineu, reflexioneu i investigueu amb aquesta pàgina.


Fins la pròxima!

L'ALIMENTACIÓ DELS GRILLS


Un dels temes que ens preocupava era l’alimentació dels grills, fet que ens va portar a consultar diferents fonts d’informació. Després de la cerca vam optar per donar-los enciam, tomàquet i pastanaga.
Semblava que l’elecció del tipus d’aliment va donar bon resultat, però en un segon tot va canviar: vam trobar un grill mort en una posició que ens va fer pensar, de panxa amunt. Així que ens vam plantejar diferents qüestions, primerament i com a pregunta principal: el grill s’ha mort a causa de l’aliment que li hem donat? A partir d’aquí ens en vam plantejar dues més: els grills necessiten menjar enciam, tomàquet i pastanaga o un altre tipus d’aliment? Què mengen exactament?
Totes aquestes qüestions anteriors les vam debatre conjuntament amb un altre grup que també observava, experimentava i analitzava el mateix tipus d’ésser viu que nosaltres. El fet de conversar amb altres persones pot enriquir els coneixements i, al mateix temps, l’experimentació amb aquests. (Pujol i Sanmartí, 2008/9).
Ells ens van dir que els seus grills també menjaven tomàquet, enciam i pastanaga i que de moment no hi havia hagut cap mort, per tant, potser no era el menjar el que va matar el grill. No obstant això, podíem estar més tranquil·les si un altre grup donava suport a aquesta opció, tot i que això no determinava que sigués cert.
Mentre parlàvem dels nostres insectes, l’altre grup ens va preguntar si l’aliment que posàvem als grills s’havia florit desprès d’uns dies de posar-los-el. La nostra resposta va ésser que no però la qüestió que ens van formular ens va crear curiositat.


Per avui hem après nous conceptes, els quals ampliem en la pròxima entrada!


A reveure!