Bé, per finalitzar, volem optar per fer un anàlisi i valoració de la experiència que ha suposat per a nosaltres el crear, elaborar i finalitzar aquest blog.
Cal dir que durant el procès d’elaboració i desenvolupament no ens hem adonat de les mancançes o millores que podria faltar-hi. Amb això, ens hem adonat que no s’adiu del tot al marc teòric treballat al llarg del semestre a l’assignatura de Ciències Experimentals, el model d’ésser viu.
Ens referim a:
Primer de tot, creiem que hem fet una bona feina, la qual no és perfecte, tot tenint les seves mancançes. La principal d'aquestes és la manera d’entendre la metodologia que s'ens demanava plasmar i utilitzar per a la redacció de les entrades del blog, fet que condueix i va relacionat a un plantejament d’objectius erronis. Hem entès la idea principal de la metodologia en aquest projecte, però no del tot.
Des del nostre punt de vista, volem dir que creiem que ens ha faltat: més relació de conceptes, ja que en l’àrea de Ciències Experimentals tots els coneixements van relacionats, igual que en d’altres àrees; l’ús de paraules clau com: aprendre a aprendre, competència cientifica o bé mapes conceptuals, paraules emprades per Neus Sanmartí o A. Pérez; i també, sobretot, tenir la oportunitat de poder posar en pràctica tot en conjunt, tenint en compte la manera de treballar que es vol en Ciències. Han estat els principals problemes, problemes que ens han capgirat la ment i en alguns instants ens han arribat a bloquejar, costant-nos trobar una solució, però creiem que ho hem anat tirant endevant.
Tot seguit, volem destacar que hem seguit sempre amb la idea d’afegir una petita proposta didàctica de forma coherent per tal que l’entrada no fos tant tècnica però, vist des d’una mirada més crítica, ens hem adonat que anàvem errades, pel mal camí, no s’ha sapigut compaginar correctament.
I per finalitzar, les conclusions són poc fortes, científiques, amb bons arguments, ja que si és té des del principi una idea en ment i la vols aconseguir sigui com sigui, crees, doncs, el teu propi discurs i deixes en un cantó altres coneixements, idees clau importants, sense considerar i/o mencionant-les en un determinat moment de l’escrit. El coneixement científic, doncs, no ha estat del tot coherent, referenciat pel fet que ha mancat la conversa entre nosaltres dues, ja que volíem cercar la resposta immediata, en un llibre o en altres fonts sense tenir present la riquesa científica que portem dins nostre, la qual va agafant més complexitat a mesura que avançem. Tampoc hem deixat pas a la imaginació, a limitar-nos a buscar maneres de tractar un tema segons els nostres interessos i no a la realitat d’una aula, és a dir, no el que es preguntarien els alumnes al llarg de la observació i experimentació de l’ésser viu.
La conversa, les bones preguntes, siguin investigables o obertes,la manera de preguntar, ja sigui mitjançant preguntes filosófiques, de sorpresa, informatives o investigables… no s’han apreciat de la mateixa manera que les consideren els experts, com ara el Grup Kimeia, Neus Sanmartí o Montserrat Roca.
Contrastant les nostres respostes, escoltant a l’altre, reconstruir les pròpies idees després de conversar, amb experiències reals haguéssim aconseguit a poc a poc un saber més científic.
En cap moment hem tirat la tovallola, pel que fa aquest projecte, sinó que ha faltat temps per entendre el què i com ensenyar des d'una perspectiva constructivista.
Ara sí, donem per finalitzat el nostre blog, esperant que en un futur, nosaltres i vosaltres podem entendre de la millor manera el què i com ensenyar el saber científic, el model d’ésser viu que es comença a palpar a les aules, ja que fugim de reproduir coneixement, de preguntes i respostes amb una única resposta, a mostrar un vincle més afable amb els infants, a no memoritzar conceptes únicament… sinó tendir a promoure la imaginació pedagògica, a construir experiències variades i riques dins i fora de l’aula, aprendre a interaccionar i contrastar les pròpies idees juntament amb el mestre i els companys de classe, tres aspectes totalment essencials a tenir en compte segons F. Hernández, expert en el treball per projectes.
En un futur proper serem mestres i desitjem tenir la possibilitat d’ésser responsables, mostrar-nos afectius envers els infants i guiar en el procés d’ensenyament i aprenentatge. Ens queda molt camí per recòrre, moltes coses per percebre i imaginar. Tota aquesta experiència és un repte com a mestres (R.M Pujol, 2003).
